DONEM SUPORT AL MANIFEST “MATARÓ, PER L’ESCOLA PÚBLICA”

  ELS GRUPS MUNICIPALS SOCIALISTA, d’ICV-EUiA i CUP PRESENTEM UN PREC SOBRE L’ESCOLA PÚBLICA A MATARÓ

El passat 15 de març es va celebrar la Diada de l’Ensenyament Públic de Mataró amb un caràcter festiu i reivindicatiu. Entre els diferents actes, la comunitat educativa va presentar un Manifest sota el lema MATARÓ, PER L’ESCOLA PÚBLICA.

 

Els grups municipals sota signants d’aquesta Proposta fem nostres les preocupacions i els objectius d’aquest manifest. L’escola pública ha de ser el referent d’excel.lència, qualitat i accés universal del nostre sistema educatiu i a la nostra ciutat.

 

A problemes no resolts del sistema educatiu s’hi ha afegit en els darrers anys una gestió municipal errònia, tant per part del Departament d’Ensenyament i els Serveis Territorials com per part del Govern Municipal.

Per a nosaltres,  l’educació és el principal instrument per a la igualtat d’oportunitats i la cohesió social de la nostra ciutat, i és per això que considerem que ha de ser una de les prioritats estratègiques de qualsevol govern municipal.

 

Fent-nos ressò del Manifest, Mataró per l’escola pública, presentem els següents precs:

 

  1. L’Ajuntament de Mataró instarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya per tal que reconegui com a etapa educativa el primer Cicle d’Educació Infantil, i destini els recursos necessaris per tal de mantenir el nivell de qualitat de les Escoles Bressol Municipals i compleixi amb el seu compromís amb l’Ajuntament de Mataró, reconegut per llei.

 

  1. Considerem que la davallada demogràfica és una oportunitat per a la millora de la qualitat educativa, tal i com recull el Document sobre Criteris Planificació Escolar aprovat pel Ple Municipal i és per això que l’Ajuntament de Mataró instarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a iniciar un procés de reducció de ràtios a les aules de P3, prioritzant aquells centres amb un percentatge més elevat d’alumnes amb situació social, econòmica i cultural desafavorida.

 

 

 

  1. L’Ajuntament de Mataró instarà al Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya a no tancar cap línia de P3 a la ciutat.

 

 

  1. L’Ajuntament de Mataró es compromet a no acceptar cap increment de ràtio a les aules per sobre dels 25 alumnes, a infantil i primària, i dels 30 alumnes a secundària, en cap centre finançat amb fons públics.

 

  1. L’Ajuntament de Mataró no acceptarà la massificació dels centres de secundària actuals i iniciar el procés amb la Generalitat de Catalunya per a la construcció d’un nou institut a la ciutat.

 

Mataró, 30 d’abril de 2015

 

 

 

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

SENSE GUINGUETES AL CALLAO I SANT SIMÓ PER LA MALA GESTIÓ DEL GOVERN MUNICIPAL

EL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA DÓNA SUPORT AL DESISTIMENT DEL PROCÉS PER A L’ADJUDICACIÓ DE LES GUINGUETES DEL CALLAO I SANT SIMÓ PERÒ DENUNCIA EL MAL PROCEDIMENT SEGUIT PEL GOVERN MUNICIPAL

 

Davant del desistiment del procediment de licitació per a l’atorgament d’autoritzacions municipals per a l’explotació dels serveis de temporada a les platges del Callao i de Sant Simó  aprovat aquest dilluns pel Ple de l’Ajuntament en sessió extraordinària el GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA vol fer públic el mal procediment que s’ha seguit en l’elaboració del plec de condicions  i en els seus terminis.

 

Com sempre, i com ja ens te acostumats el Govern de CiU,  tot s’ha fet a cuita-corrents, i això que hi havia un any per a fer un nou plec de condicions. Finalment el plec que han presentat no s’ajusta a la normativa actual i no ha tingut  en compte les peculiaritats d’aquestes concessions.

 

El Regidor responsable de llicències no s’ha cuidat d’aquest tema i no ha seguit correctament el seu procediment tal i com era la seva obligació.

 

I ara a quatre dies justos de l’inici de la temporada de platja les guinguetes del Callao i de Sant Simó estaran tancades perquè no s’han pogut adjudicar les concessions, perquè no s’han fet les coses com s’havien d’haver fet.  I sort que,  gràcies al bon fer i al bon criteri de la nostra representant a la mesa de contractació, no es va adjudicar cap concessió ja que va ser allà on es va veure que les coses no s’ajustaven a la normativa actual, i com a conseqüència d’aquesta no adjudicació ha calgut  desistir del procediment iniciat i començar-ne un altre.

 

I mentrestant què direm als ciutadans quan preguntin: què ha passat amb les guinguetes del Callao i Sant Simó? Doncs els haurem de dir que el regidor que se n’havia de cuidar no ha fet els deures.

 

Mataró, 28 d’abril de 2015

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

S’HAN INCREMENTAT LES INSPECCIONS A BOTIGUES MULTIPREU?

Preguntem  sobre l’aplicació de la proposta de resolució aprovada en el ple del mes de desembre passat d’incrementar les inspeccions de les botigues multipreu de la nostra ciutat 

 

En el Ple ordinari del passat mes de desembre, i a proposta d’un grup municipal, el govern va donar suport a una Proposta de resolució en la que es demanava incrementar la inspecció de les botigues multipreus amb motiu de les festes de Nadal.

A cap dels presents en el Ple se li va escapar el caràcter de la proposta presentada i el contrasentit d’aprovar una proposta que demanava fer el que la mateixa regidora responsable va reconèixer que ja es feia.

Malgrat tot la regidora es comprometre a diverses actuacions tal com recull l’acta del mateix Ple:

Donarem trasllat d’aquesta demanda i sol·licitud per incorporar-la al conveni amb la Diputació́ de Barcelona. Aquestes campanyes de consum s’han dut a terme a través d’aquest conveni de col·laboració́.

L’Agència Catalana de Consum, a través d’aquesta normativa, està duent a terme aquestes inspeccions i s’està̀ sancionant aquells establiments que no compleixen. Al llarg del 2014 s’han dut a terme ja aquest tipus d’inspecció́ i s’ha sancionat aquells locals que no complien amb les normatives. A més, també́ proposem fer un reforç̧ de la informació́ i formació́ dels comerciants dels establiments. Això̀ es farà̀ en col·laboració́ amb el Servei de Família i Promoció́ Econòmica. Per això̀ entenem que es pot votar a favor de la proposta”.

Tal com ja vàrem anunciar en aquell Ple quest Grup Municipal vol preguntar al govern municipal:

1.- S’han dut a terme les actuacions anunciades per la regidora en Ple del mes de desembre?

2.- En què han consistit aquestes actuacions i en quin nombre s’han incrementat les inspeccions respecte l’any 2013?

3.- Quantes denúncies s’han realitzat i quin ha estat el nombre de joguines immobilitzades i intervingudes per infringir la normativa durant la campanya de Nadal?

4.- Respecte a la campanya del 2013 quin ha estat l’increment en el nombre de denúncies?

5.- En que ha consistit el reforç de la informació I formació dels comerciants dels establiments?

6.- Quina diferència substancial s’ha produït respecte al que la mateixa regidora va dir que ja es venia fent?

7.- Quantes hores de treball ha representat pels inspectors municipals aquesta campanya extraordinària? Quins han estat els costos de personal d’aquesta campanya?

8.- Amb quina data va donar trasllat el govern municipal de la Proposta provada en el Ple del mes desembre a les associacions veïnals i de botiguers i comerciants de Mataró́, a l’Associació́ de Joguiners Agrupats de Catalunya i a l’Asociación Española de Fabricantes de Juguetes”

Mataró, 24 de març de 2015

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

QUAN DEMANARÀ EXCUSES L’ALCALDE ALS TREBALLADORS DE PUMSA?

Presentem una pregunta al ple municipal en realció a les declaracions de l’alcalde Joan Mora sobre els treballadors de PUMSA arrel de l’adjudicació incorrecta d’un habitatge

 

 

El passat mes de novembre i arrel de la denúncia d’una ex treballadora de Prohabitatge l’Ajuntament va decidir obrir un expedient informatiu intern i una auditoria externa sobre el procés d’adjudicació dels pisos d’habitatge social protegit dels darrers anys. En una de les seves nombroses manifestacions a la premsa sobre aquesta qüestió (gener de 2015) l’alcalde Joan Mora va dir que “l’Ajuntament anirà fins al final en la investigació perquè la responsabilitat és de tots, des de l’últim treballador fins al màxim responsable d’aquesta casa, que soc jo”. Aquestes darreres manifestacions varen causar un fort malestar en el conjunt dels treballadors de Pumsa.

 

Com sia que després de les conclusions a les que han arribat tant els responsables de l’expedient informatiu com els de la pròpia auditoria externa, conclusions, que dit de passada, no han estat fetes públiques formalment a cap Ple havent estat aquest òrgan qui va crear la comissió de seguiment d’investigació per la possibles adjudicació a dit de pisos de protecció oficial…,  i que, per altre costat, han finalitzat indicant que l’Ajuntament només té proves d’un cas d’adjudicació a dit que ja va ser tramès a fiscalia en el seu moment, mentre la resta d’irregularitats han estat classificades de “febleses i errors administratius”.

 

Davant d’aquesta situació i després de l’alarma social generada durant aquests mesos tal i com aquest grup municipal va denunciar el passat mes de febrer creiem que cal retornar la confiança i el bon nom a tots els treballadors de Pumsa .

 

És per tot això que volem formular la següent Pregunta:

1.- Quan l’alcalde de la ciutat demanarà públicament excuses a tots els treballadors de Pumsa per haver-los fet responsables i acusar-los de tot l’esdevingut en el procés d’adjudicació dels pisos de protecció oficial?

Mataró, 24 de març de 2015

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

CALEN MESURES URGENTS CONTRA L’EMERGENCIA HABITACIONAL I LA POBRESA ENERGÈTICA

DECLARACIÓ INSTITUCIONAL QUE PRESENTEN ELS GRUPS
MUNICIPALS D’ICV-EUiA, SOCIALISTA I CUP A INICIATIVA DE LA PLATAFORMA D’AFECTATS PER LA HIPOTECA (PAH) DE MATARÓ, DE SUPORT A LA INICIATIVA LEGISLATIVA POPULAR (ILP) DE MESURES URGENTS PER FER FRONT A L’EMERGÈNCIA HABITACIONAL I A LA POBRESA ENERGÈTICA

Exposició de motius

I

 

Catalunya és una de les Comunitats Autònomes més afectades per la crisi econòmica. Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya, més de 200.000 llars tenen tots els seus membres a l’atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés.

 

Aquesta situació d’emergència social és especialment greu en l’àmbit de l’habitatge. El sobreendeutament hipotecari, de fet, és una de les problemàtiques més punyents. Catalunya s’ha convertit en una de les Comunitats Autònomes amb major nombre d’execucions hipotecàries i de desnonaments. Segons dades del Consell General del Poder Judicial, entre el 2008 i el 2013 es van iniciar 98.040 procediments d’execucions hipotecàries. En molts casos, aquest procediments comporten no només la pèrdua de l’habitatge habitual sinó també l’adquisició d’un deute exorbitant amb les entitats financeres. A la problemàtica de les execucions hipotecàries s’hi afegeixen les dificultats per fer front al pagament del lloguer. Segons dades judicials, l’any 2013, un 67% dels 16.008 desnonaments que es van produir a Catalunya van estar relacionats amb l’impagament del lloguer.

 

Aquest panorama de vulnerabilitat habitacional es veu agreujat per l’existència d’un mercat privat de lloguer escàs, car i altament especulatiu i per la manca d’un parc d’habitatge social que permeti reallotjar les famílies afectades. Segons la Conselleria de Territori i Sostenibilitat, els habitatges de lloguer social no arriben als 30.000 -un 1% del parc habitacional-, front al 18% de què disposen els països de l’entorn europeu. L’exigua proporció d’habitatges econòmicament accessibles contrasta amb els 448.356 pisos buits -13% del parc-, que segons l’Institut Nacional Estadística es concentren a Catalunya. En aquest context, no és d’estranyar que cada cop siguin més nombroses les ocupacions de pisos buits per part de famílies incapaces de fer front al pagament de l’habitatge.

 

Alhora, resulta alarmant el creixement de la pobresa energètica entesa com la dificultat per fer front a les factures de subministraments bàsics d’electricitat, gas i aigua. Els preus d’accés aquest subministraments s’han tornat inassequibles per a la població. Des de 2008, la llum ha pujat un 60% i l’aigua un 66%. El Síndic de Greuges a l’Informe sobre La Pobresa Energètica a Catalunya d’octubre de 2013 documenta els impactes socials, sanitaris i medioambientals de la pobresa energètica, i denuncia el sobreesforç que implica l’acumulació de deutes vinculats al pagament de factures de la llar. El mateix informe recorda que Segons l’Enquesta de condicions de vida corresponent al 2011, a Catalunya hi ha 193.000 llars –un 6,9% del total– que no poden assumir la despesa de mantenir l’habitatge a una temperatura adequada.

 

Segons dades de l’Associació Espanyola de Ciències Ambientals, només a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, s’ha passat de 27.359 expedients de suspensió del subministrament d’aigua el 2011 a 72.039, el 2012. Les dificultats per fer front al pagament de l’habitatge i la pobresa energètica suposen, fins i tot, la pèrdua de vides humanes.

 

El creixement d’aquesta situació d’emergència social i l’escassetat dels ajuts que reben les persones afectades contrasten amb els ingents beneficis obtinguts per entitats financeres i empreses de subministraments. Les cinc entitats financeres més grans de l’Estat espanyol —Santander, BBVA, Caixabank, Popular y Sabadell— van tancar 2013 amb un benefici de 7.674 milions. Cal recordar, igualment, que des de que va començar la crisi les administracions públiques han transferit al voltant de 165.000 milions d’euros a les entitats financeres. L’Informe Emergencia Habitacional en el Estado Español de l’Observatori DESC i la PAH mostrava com algunes de les entitats que més desnonen són precisament les que han concentrat la major part d’ajudes públiques. La Conselleria de Territori i Sostenibilitat ha xifrat en 80.000 els pisos buits nous a estrenar que resten buits a Catalunya. Aquest diagnòstic es pot estendre també a les empreses de subministrament energètic. Durant els 3 primers trimestres de 2013, l’oligopoli elèctric que opera a l’estat espanyol (Endesa, Gas Natural-Fenosa, Iberdrola, EON Espanya i EDP) va obtenir 7.638 M€ de benefici, el doble que el de les elèctriques europees. Només Endesa, principal empresa distribuïdora de la llum a Catalunya, va declarar 1.879 M€ de benefici l’any 2013.

 

II

 

La manca de satisfacció de necessitats habitacionals i energètiques bàsiques contradiu nombrosos compromisos internacionals assumits pel Regne d’Espanya i per la Generalitat de Catalunya.

 

La Declaració Universal dels Drets Humans y el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, a l’article 11, reconeix “el dret de tothom a un nivell de vida adequat per a ell i per a la seva família, incloent-hi l’alimentació, el vestit i l’habitatge, i una millora contínua de condicions d’existència”.

 

Segons l’Observació General nº 4 del Comitè de Drets Econòmics, Socials i Culturals (DESC) de Nacions Unides, el contingut del dret a l’habitatge comprèn l’accés permanent a “recursos naturals i comuns, a aigua potable, a energia per la cuina, la calefacció i la llum”. De fet el dret a l’aigua i al sanejament es troben reconeguts a l’Observació General nº 15. L’Observació General nº 7, per la seva banda, incorpora com a contingut del dret a l’habitatge la protecció contra els desnonaments forçosos, i l’obligació de què els poders públics garanteixin el reallotjament adequat de les persones sense recursos que es vegin afectades per un desnonament.

 

Aquests continguts generen diferents tipus d’obligacions per a les administracions públiques. En primer lloc, han de fer “tots els esforços, fins al màxim de recursos disponibles” per satisfer-los, atorgant prioritat als “col·lectius més vulnerables”. En segon terme, han d’assegurar-los no només davant l’administració sinó també front a abusos provinents de particulars. (Observació General nº3).

 

Molts d’aquests drets i d’aquestes obligacions es troben recollits també a la Constitució espanyola i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. L’article 47 de la Constitució espanyola reconeix el dret a un habitatge digne i el vincula a l’obligació dels poders públics d’impedir l’especulació. Junt al deure de combatre l’especulació, els poders públics han de garantir que el dret de propietat no s’exerceixi de manera anti-social (article 33) i subordina tota la riquesa […] sigui quina sigui la titularitat “a l’interès general”. Aquesta obligació és especialment rellevant tractant-se d’entitats financeres i empreses que presten serveis econòmics d’interès general, sobretot quan han estat beneficiàries d’ajuts i subvencions públiques.

 

També l’article 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya disposa que totes les persones tenen dret a viure lliures de situacions “d’explotació i maltractaments”, com les que, de facto, comporten la manca d’un habitatge digne, el sobreendeutament o la impossibilitat d’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas. L’article 30, de fet, determina que “totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat als serveis d’interès general”. Per la seva banda, i a l’igual que el Pacte Internacional de Drets Econòmics Socials i Culturals, l’article 42.3 de l’Estatut obliga els poders públics a “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables”.

 

Ja en el marc de la legislació autonòmica, la protecció del dret a l’habitatge i l’obligació d’eradicar-ne els usos anòmals, incloent-hi l’habitatge buit, està contemplada a la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l’habitatge. L’article 4 d’aquesta llei, de fet, determina que el “conjunt d’activitats vinculades amb el proveïment d’habitatges destinats a polítiques socials” es configuri “com un servei d’interès general per assegurar un habitatge digne i adequat per a tots els ciutadans”. La Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya, fa el mateix en relació als subministraments bàsics als seus articles 251 i 252.

 

III

 

El Ple d’aquest Ajuntament, considerant que a la ciutat de Mataró es donen unes condicions d’emergència habitacional igual de greus, quan no pitjors per als col·lectius més vulnerables, va aprovar el dia 1 de desembre de 2011 una proposta de resolució per declarar Mataró com a ciutat lliure de desnonaments i en defensa activa del dret a l’habitatge.

 

Igualment, el dia 6 de febrer de 2014, aquest Ple també va aprovar una proposta de resolució per a la sanció dels immobles permanentment desocupats propietat d’entitats financeres i altres grans empreses.

 

Així mateix, el dia 8 de maig de 2015, per les mateixes raons, el Ple d’aquest ajuntament va aprovar una declaració institucional sobre la pobresa energètica.

 

Aquest és el text articulat de la Iniciativa Legislativa Popular que ha estat acceptada a tràmit per la Mesa del Parlament de Catalunya en data 13 d’octubre de 2014:

 

Art. 1. Mesures contra el sobreendeutament de persones consumidores relacionat amb l’habitatge habitual

 

  1. Les mesures contemplades en aquest article tenen per objecte establir mecanismes destinats a resoldre el sobreendeutament de les persones físiques i les famílies, i en especial els deutes derivats de l’habitatge habitual. Mitjançant la regulació d’un procediment extrajudicial i, si escau, la d’un procediment judicial, per tal de donar solució a la situació de sobreendeutament en què es trobi la persona física consumidora per causes sobrevingudes. Aquesta previsió es basa en el fet que el dret de les persones consumidores té caràcter de dret bàsic i és objecte d’una especial protecció, conforme preveu l’article 121,1 de la Llei 22/2010 de 20 de juliol, reguladora del Codi de Consum de Catalunya. Aquest procediments es regularan sens perjudici del que estableix la legislació hipotecària i concursal.

 

  1. A l’efecte de la present llei, ostentaran la condició de consumidors les persones físiques que reuneixin les condicions previstes a l’art. 111,2.a de la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya.

 

 

  1. Les persones físiques consumidores que es trobin o es puguin trobar en una situació d’insolvència derivada del pagament de l’habitatge poden iniciar els procediments regulats. Aquests procediments seran aplicables a totes les persones físiques residents a Catalunya.

 

  1. La persona consumidora o qualsevol dels creditors podrà sol·licitar un procediment extrajudicial per la resolució de situacions de sobreendeutament derivades d’una relació de consum. Aquest es gestionarà per les comissions de sobreeendetament, subjectes al procediment administratiu, amb àmplies facultats de decisió atorgades (incloent la capacitat d’establir un pla de pagaments o de reestructuració del deute) i subjectes a la revisió del jutge competent. Es regularà reglamentàriament en el termini de tres mesos el procediment i el funcionament de les comissions de sobreendeutament. El deutor no podrà sol·licitar la intervenció de la comissió de sobreendeutament si es troba immers en un procediment judicial concursal, així mateix l’inici a posteriori d’un procediment d’aquesta naturalesa haurà de ser comunicat a la comissió que acordarà la finalització del procediment iniciat davant ella.

 

 

  1. En el supòsit que no s’arribi a un acord per la via extrajudicial s’iniciarà un procediment judicial simplificat en el què es buscaran les fórmules adequades per la satisfacció dels deutes. Aquest procediment judicial simplificat s’iniciarà per la persona física consumidora, que aportarà informació completa sobre actiu i passiu, així com una proposta de pla de pagaments. El jutge, analitzades les circumstàncies del sobreendeutament de la persona física consumidora, la seva bona fe, les raons per les quals el procediment extrajudicial no va finalitzar amb acord i el pla de pagament presentat, podrà instar de nou un acord. En cas que no s’assoleixi acord, si en el termini de 2 anys no s’han pogut satisfer els deutes ni s’ha acordat un pla de pagament, s’iniciarà la liquidació dels actius per fer front als deutes. Aquesta liquidació tindrà una durada màxima d’un any i un cop finalitzada el jutge acordarà la cancel·lació del passiu no satisfet.

 

Article 2. Mesures per evitar els desnonaments que puguin conduir a una situació de manca d’habitatge.

 

  1. Les persones i unitats familiars que tot i aconseguir la dació en pagament continuïn en situació de vulnerabilitat es podran acollir al lloguer forçós de l’habitatge executat durant un mínim de 3 anys.

 

  1. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer podran acollir-se al lloguer forçós de l’habitatge per un mínim de 3 anys, quan aquest sigui propietat de persones jurídiques en les seves diferents formes, en especial entitats financeres i filials immobiliàries, fons voltors, entitats de gestió d’actius, inclosos els procedents de la reestructuració bancària i entitats immobiliàries.

 

  1. Les persones i unitats familiars en situació de vulnerabilitat que no puguin fer front al pagament del lloguer d’habitatges propietat de persones físiques gaudiran dels ajuts que evitin el desallotjament.

 

  1. Les administracions públiques es comprometran, en qualsevol cas, a garantir el reallotjament adequat de les persones en situació de vulnerabilitat per poder fer efectiu el desnonament.

 

Article 3. Mesures per evitar la pobresa energètica lligada a la situació d’exclusió habitacional.

 

  1. Les administracions públiques hauran de garantir el dret a l’accés a subministraments bàsics d’aigua, llum i gas de les persones en situació de vulnerabilitat mentre duri aquesta situació i com a mínim durant 3 anys.

 

  1. Com a principi de precaució s’establirà un protocol obligat de comunicació i intervenció prèvia dels serveis socials per tal d’aplicar els ajuts necessaris per a evitar el tall de subministrament, en cas que l’impagament sigui per manca de recursos econòmics de les famílies afectades.

 

  1. Les administracions públiques establiran els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament d’aigua potable, de gas i d’electricitat per tal d’establir línies d’ajut o descomptes molt significatius en el cost dels consums mínims de les persones en situació de vulnerabilitat.

 

Article 4. Mesures per garantir la funció social de la propietat i impulsar la creació d’habitatge assequible

 

  1. L’Administració decretarà el lloguer forçós a persones o unitats familiars en situació de vulnerabilitat durant un mínim de 3 anys dels habitatges en mans d’entitats financeres i agències associades, fons d’inversió i entitats de gestió d’actius que romanguin en desús o infrautilitzats de manera injustificada durant 2 anys.

 

  1. Aquest procediment s’aplicarà de forma preferent a les entitats financeres i de gestió d’actius que hagin rebut ajuts públics.

 

Article 5: Despeses destinades a habitatge

 

  1. La Generalitat garantirà que en els supòsits contemplats als articles 2, 3, i 4 les despeses en matèria d’habitatge i de subministres bàsics no podran comportar més d’un 30% dels ingressos familiars disponibles.

 

Per tot això, els grups municipals d’ICV-EUiA, Socialista i la CUP, a iniciativa de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Mataró, proposa l’adopció dels següents

 

ACORDS:

 

  1. Ratificar els compromisos que aquest Ple va prendre mitjançant les mocions anteriorment citades per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica.

 

  1. Donar suport a la proposta d’Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per fer front a l’emergència habitacional i a la pobresa energètica, presentada al Parlament de Catalunya per l’Observatori DESC, les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Catalunya i l’Aliança contra la Pobresa Energètica.

 

  1. Habilitar els espais municipals i oferir els mitjans materials necessaris per a facilitar la recollida de signatures d’aquesta ILP.

 

  1. Convocar la Comissió Mixta per a la prevenció dels desnonaments per proposar l’organització d’actes i accions de difusió i suport a aquesta ILP.

 

 

 

Mataró, 24 de març de 2015en

 

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

INTERVENCIÓ D’IVAN PERA PER DONAR SUPORT A LA SOL·LICITUD DE LA CREU DE SANT JORDI A LA SALA CABANYES AMB MOTIU DELS CENT ANYS DE “ELS PASTORETS”

IVAN PERA INTERVÉ AL PLE MUNICIPAL EN NOM DEL GRUP MUNICIPAL SOCIALISTA PER EXPRESSAR EL NOSTRE SUPORT A LA SOL·LICITUD D’ATORGAMENT DE LA CREU DE SANT JORDI A LA SALA CABANYES, SECCIÓ TEATRAL, DEL CENTRE CATÒLIC AMB MOTIU DELS 100 ANYS DE “ELS PASTORETS”
Moltes gràcies senyor alcalde, bona nit a tothom.

Pròleg.

No és cap secret que als mataronins Els Pastorets ens deixen marca. Tots sabem com xiula l’huracà o més d’un cop ens hem sentit com fulla seca que trista rodola? Per cert, de difícil traducció al castellà: “hoja seca que triste da volteretas”. Una marca que com el traçat de l’estel de Natzaret, esperem que ben aviat arribi arreu de Catalunya gràcies al ressò d’una Creu de Sant Jordi.

Una creu de Sant Jordi més que merescuda per cents anys de Pastorets, per les pàgines viscudes, per la resistència i la resiliència de la seva gent i de la Sala, per la feina feta, i per tot el que ha aportat la Sala a la ciutat i al país. I una creu de Sant Jordi que ha de significar, també,  un pas més, de justícia, per posar al seu lloc, al lloc que li correspon, al teatre popular.

El teatre popular. El teatre que és veritable expressió del poble, com deia Lorca. El teatre que ens parla d’allò que som o que volem ser. I fet per gent com nosaltres. El teatre que fan en les seves hores lliures (i robant més hores que les lliures) persones que coneixem: la Paquita, l’Eva, en Jordi, en Ramon, en Juli, en Joan, en Toni, la Gemma, en Josep Maria… i l’Elvira, la Pilar i la Rosa, la Lolita… Actors i actrius, tramoies, regidors, directors, autors, modistes… Un teatre fet per protagonistes de carn i ossos.

El teatre popular, el teatre que és expressió d’un poble, és un teatre humil i generós, que ofereix allò que té, que no espera més recompenses que l’emoció del públic, ni més glòria que la del seu compromís… una glòria, aquesta, gens efímera. El teatre popular és un acte d’amor cap al públic i cap a la pròpia cultura.

El teatre popular és un teatre democràtic. Teatre per tothom. Obert a tothom. On tothom hi pot tenir un paper, tan sigui dalt de l’escenari com entre bambolines. En igualtat. Un teatre d’arremangats. De gent que molt pencaire. Un teatre participatiu, inclusiu, cohesionador dins i fora del grup. Un fonament imprescindible a qualsevol barri i ciutat. Un referent col·lectiu. Un valuós potenciador del sentit de comunitat. És el teatre que suma per oferir la millor versió.

Però aquest teatre generós, democràtic i que és la veu del poble encara no té el reconeixement que es mereix. Ni el reconeixement ni el pes en la cultura oficial de les arts escèniques. En els últims trenta anys llargs ha quedat al marge de la oficialitat i de la professionalitat, que s’han convertit en els pilars de la Cultura ( en majúscules): la Cultura ( en majúscules) del país i la Cultura ( en majúscules) de les ciutats.

Per això quan parlem dels reconeixements necessaris del teatre popular com el dels Pastorets de la Sala Cabañes no parlem només d’honors i d’actes simbòlics que són de justícia com la Creu de Sant Jordi. Parlem també de polítiques públiques específiques, de pressupostos, de protagonisme, de concertació público-privada i de visualització i impacte de veritat del teatre popular en la cultura de les ciutats i del país. Parlem d’entendre que la Cultura ( en majúscules) ha de ser l’oficial, la professional i la de la resta dels actors. Mai millor dit. La Cultura ( en majúscules) en mans de tothom.

Recolzar la candidatura de la Sala Cabañes a la Creu de Sant Jordi és doncs un acte de justícia cap al teatre popular i alhora és un orgull de ciutat, de comunitat, de sentir-nos tots partícips d’allò que som i fem en aquest racó de món que és Mataró.

El vot del grup municipal socialista és rotundament afirmatiu; és un vot que expressa el nostre reconeixement cap a la sala Cabañes i el Centre Catòlic per la seva tasca per Mataró; i és un vot d’agraïment a totes les persones que durant aquests cent anys ens han emocionat des de dalt de l’escenari amb els Pastorets.

Moltes gràcies Sala Cabañes.

Teló.

 

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

LA INVESTIGACIÓ ENCARREGADA PEL GOVERN de CiU POSA EN EVIDÈNCIA QUE NO HI VA HAVER IL·LEGALITATS EN MANDATS ANTERIORS

Només assenyala una possible il·legalitat comesa sota el mandat de CiU que ja està en mans de la justícia

El Govern de CiU ha presentat a la Comissió de seguiment de l’adjudicació d’habitatges de protecció oficial, l’Informe de l’expedient informatiu instruït pel gerent de l’ajuntament, a qui el govern municipal que va encarregar aquesta comissió d’investigació tot i ser persona de confiança i càrrec de designació directa de l’alcalde i la consideració contrària del nostre grup municipal.

 

De la presentació d’aquest informe es pot concloure que de les sospites insinuades pel govern, en relació a 296 expedients  amb accions d’irregulars, enxufismes  i fraus tot el què va generar la lògica indignació ciutadana, ha quedat en unes poques anomalies administratives que han de seguir el seu curs per a resoldre’s, i en un possible cas de frau que està en mans de la Justícia.

 

Tot i l’interès per part del gerent en demostrar una praxis administrativa poc curosa, què en el seu informe titlla a més de mercantilista, cal estimar que en el parc d’habitatges que es gestionava des de l’empresa pública Prohabitatge un dels requisits per a poder optar tant al sistema de compra com de lloguer la llei reclamava que els interessats tinguessin ingressos suficients per a fer front a les mensualitats. No sembla just, ni raonable, que el gerent municipal faci aquesta incidència relativa a que els governs anteriors volien vendre o llogar els pisos, finalitat òbvia ja que aquesta era la seva funció, fer pisos per a que fossin ocupats i que de l’ocupació s’arribés a l’amortització del parc d’habitatges.

 

No s’entén que un gerent no entengui aquesta finalitat, ni que obviï que qui ha fet pràctiques mercantilistes pures  ha estat aquest govern, per exemple, quan va decidir que els pisos es gestionessin des d’Agents de la Propietat Immobiliària (Api’s) de la ciutat amb el pagament d’anuncis en premsa per a la seva mercantilització o venda.

 

 

 

Recordem que en mandats anteriors la bossa d’habitatge de caràcter social es gestionava des de Serveis Socials, què disposava d’habitatges propis i de cedits per ADIGSA per a cobrir les necessitats que es poguessin donar.

 

A què obeeixen aquestes acusacions i difamacions contra anteriors governs? Potser a la voluntat d’ocultar la seva inexistent política d’habitatge en aquest mandat? Potser a la voluntat d’ocultar la seva responsabilitat en la nul·la gestió del patrimoni d’habitatge municipal? Recordem que no és fins que acomiaden a una treballadora de l’empresa que apareix aquesta denúncia. Sols han trigat tres anys i mig en començar a moure’s i ha estat arran d’aquest fet.

 

L’esmentat informe, d’altra banda, no aclareix quasi bé res en relació a l’encàrrec inicial que era investigar la denúncia sobre les possibles irregularitats en l’adjudicació de pisos de Prohabitatge i d’aquest coneixement elevar-les a la justícia. D’aquella voluntat, l’informe en realitat serveix per esmenar l’esborrany de l’auditoria, que interessadament algú va filtrar. Una auditoria plagada d’errors i que el govern ha demanat un aclariment de les dades que va lliurar. En conseqüència o l’encàrrec que va demanar el govern als auditors va estar mal gestionat o la informació que aquest va donar no es corresponia a la realitat. Tot plegat sembla que es va demanar l’auditoria per a fer creïble el llançament de sospites de corrupció, amiguisme i enxufisme per part d’anteriors governs.

 

Quant ens hem gastat en aquesta auditoria?

 

I al final que queda de tot plegat?, primer de tot un empobriment de la gestió municipal en posar en dubte a tota l’ organització, com va fer l’Alcalde, segon desprestigiar a les persones de l’organització i tercer crear alarma social.

 

Era necessària aquesta manera de fer?

 

Era necessari deshonrar a tothom que ha format part de l’administració de Prohabitatge i PUMSA de manera tant gratuïta?  Ara cal demanar les excuses necessàries a tots els treballadors i treballadores de l’empresa municipal i a això emplacem a l’Alcalde, a que ho faci de manera immediata. Era necessari malbaratar tants recursos en personal i econòmics?

 

Era necessari? Quan de tot plegat l’únic cas de possible frau s’ha produït en aquest mandat i sota la presidència de Prohabitatge i de PUMSA de la regidora d’Urbanisme Sra. Montserrat Rodriguez i amb el Sr. Mora com a Alcalde de la ciutat i per tant com a últim responsable de tota la gestió municipal.

 

I per tant cal que l’alcalde i la presidenta de PUMSA assumeixin la seva responsabilitat política en la nefasta forma com s’ha gestionat tot aquest assumpte i ens reservem, en cas contrari, la possibilitat de demanar les  dimissions oportunes.

 

Potser si que era necessari per tapar això… potser sí.

 

Mataró, 13 de febrer de 2015

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

El Grup municipal socialista presenta un prec al ple municipal demanant més ajuts a l’habitatge

Núria Aguilar posa de manifest la utilitat d’aquestes ajudes per evitar situacions d’emergència

 

El Grup municipal socialista ha presentat un prec per a ser tractat al proper ple municipal sobre ajuts a l’habitatge per tal de prevenir situacions d’emergència com desnonaments.

 

 

“Considerem que la prevenció dels desnonaments ha de ser prioritària en un moment com l’actual. La família que es troba en una situació difícil ha de trobar la manera de mantenir el seu habitatge”, ha explicat Aguilar.

 

 

“Les famílies que es troben en risc de perdre l’habitatge, ja sigui de lloguer o hipoteca, necessiten que se’ls ajudi i la forma menys traumàtica és no haver d’abandonar casa seva. Els ajuts a l’habitatge d’altres administracions són sovint insuficients i triguen força temps en ser efectius, això provoca que de vegades s’arribi tard. Sempre hem dit que l’Ajuntament és l’administració més propera al ciutadà per tant és aquí on toca reaccionar” ha detallat.

 

 

“Pensem que la fórmula d’ajut econòmic personalitzat, permet que la família i el seu entorn visquin una situació difícil de forma menys traumàtica, ja que l’objectiu és que aquestes famílies puguin refer la seva vida normalitzada en temps més curt possible.” ha continuat la regidora.

 

 

 

Mataró, 3 de febrer de 2015

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

PLE MUNICIPAL

Els regidors i regidores socialistes us conviden a assistir al ple municipal que se celebrarà el dijous dia 5 de febrer a partir de les 7 de la tarda a la casa consistorial (Riera, 48).

 

Podeu consultur l’ordre del dia: http://www.mataro.cat/web/portal/contingut/ordre_del_dia/2015/02/ple_05_ordinari.html

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari

QUINA ÉS L’AVALUCIÓ DEL PLA JOVE?

Presentem una pregunta sobre el funcionament del pla jove 2013 – 2016

El Pla Jove de Mataró 2013-2016 va ser aprovat en Junta de govern el passat 13 de desembre del 2013 en Junta de Govern i se’n va donar compte al ple al gener del 2014, ara fa un any. De llavors ençà no hem tingut massa coneixement de com està funcionant el Pla.

 

Tal i com preveu el Pla Jove 2013-2016, anualment s’ha de fer una avaluació dels objectius, les actuacions i la metodologia. Aquesta avaluació l’ha de dur a terme els tècnics de Joventut i el Consell Municipal de Joventut i ha de ser presentada als grups municipals.

 

Per això el Grup Municipal Socialista presenta la pregunta següent:

 

  • Quan està previst presentar l’avaluació anual del Pla Jove 2013-2016?

Mataró, 2 de febrer de 2015

 

 

Publicat dins de General, Ple Municipal | Deixa un comentari